Benvinguts amics, convilatans o no i gràcies per la vostra presència a Lo Fato. Ens hauria agradat poder fer una inauguració com les d'abans, brindant i fent un mosset, però ja sabeu...
maleïda pandèmia !.
Avui us volem presentar a l'artista de Deltebre, l' Alvar Bonet . Un dia vaig tenir la sort, la l'oportunitat de veure al seu estudi l'obra que havia fet i em va semblar d'una persona amb una gran sensibilitat i, a la vegada, vaig poder veure i gaudir d'unes obres que em van semblar molt subtils i delicadament resoltes .
Avui l'Alvar ens fa una proposta artística diferent a la qual potser alguns de vosaltres no hi esteu acostumats. E l que ens proposa l'Alvar Bonet, és una opció artística que va néixer fa més de cent anys ja, com passa el temps ! I que ell ha modelat i enriquit a la seva manera.
El 1917 a Nova York , en Marcel Duchamp va presentar a un concurs d'art un urinari, aquell artefacte ceràmic que els homes fem servir per pixar de cara a la paret. Aquell objecte de la vida quotidiana va obrir un gran debat i una gran controvèrsia , però també va entrar com a referent a la història de l'art. Aquell objecte va permetre definir allò que tots els tractats de historia i teoria de l'art actuals anomenen ready made o objecte trobat. Aquest acte, de fet, va inaugurar l'art contemporani.
L'Alvar no pretén provocar ni armar cap escàndol, en el seu cas la troballa del manuscrit del Cisco és un homenatge i un lligam a la proximitat, a la tradició a la qual s'arrela, i per ell, és també l'emoció sensible cap un document que porta la càrrega del temps. Penso, però, que el més important de la proposta, és la possibilitat de participar en un joc al qual , en algun moment, tots em jugat i que com tots els jocs forma part importantíssima de l'aprenentatge humà. A diferència de l'objecte presentat per Duchamp, aquest de l'Alvar esdevé una acció oberta que es perllonga, per una part, en una investigació sobre el sentit i l'origen del document, a la vegada que ens proposa i convida a tots nosaltres a implicar-nos en l'acció i, en definitiva, a la participació en l'obra, a convertir-nos en obra d'art. Ja ho va proposar l'Oteiza; cal retornar la sensibilitat al poble .
Així, Alvar, només ens queda donar-te la benvinguda a L o Fato i al Mas de Barberans i desitjar el millor per al teu procés creatiu.

Pere Planells

De vegades ens trobem coses que reclamen la nostra atenció i sensibilitat. Aquest seria el cas del que hem anomenat Lo manuscrit de Cisco, on podem concloure que només la tipografia del manuscrit i el mateix traç dels números ja té per si mateix un gran interès visual . La troballa per molt insignificant que ens pugui semblar en aquest cas, ha estat capaç d'activar la curiositat que ens ha portat a fer-nos preguntes que ens conduïssen a trobar respostes on aclarir el sentit d'aquest cartró; resulta que aquest era on dos veïns apuntaven i donaven fe, de les partides de dòmino que durant dos anys els havien enfrontat.